Resultats de la cerca

Estudià pintura al San Francisco Art Institute i, alhora, fotografia L’any 1970 començà a treballar per a la revista Rolling Stone , de la qual n’esdevingué la fotògrafa principal el 1973, i més tard collaborà a Vogue 1983 i a Vanity Fair des del 1998 Parallelament, treballà en campanyes de publicitat i, sobretot, per a companyies de dansa, especialment per a l’American Ballet Theatre i la companyia de Mikhail Baryshnikov És reconeguda, a més, pels seus retrats d’icones de la música popular i de l’espectacle Bob Dylan, Mick Jagger, Michael Jackson, Bob Dylan, Bruce…

Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The Buddy System…

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…

Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968, en la prova d’esquí-bob de quatre, formant part de l’equip de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947

Productor de la seva pròpia obra, féu un tipus de cinema on els personatges són ambigus i solitaris Le silence de la mer 1947, Bob, le flambeur 1955, Léon Morin, prêtre 1961, Le doulos 1962, L’aîné des Ferchaux 1963, Le flic 1972

Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock

Estretament vinculat a la secta jamaicana dels rastafarians, els texts són d’un caire entre místic i polític Els anys setanta tingué una notable projecció mundial, de la qual Bob Marley i el seu grup The Wailers foren els exponents més destacats El 2018 la UNESCO declarà el reggae patrimoni immaterial de la humanitat

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line 1956 o Ballad of…

Un dels bateries més importants de la seva generació, es feu musicalment a Nova Orleans Saltà a la fama acompanyant Joshua Redman i Kenny Garret El seu estil és obertament polirítmic, molt innovador i ple de color Té un disc amb el seu nom, Brian Blade Fellowship , i ha collaborat en una producció de Bob Dylan, Time Out Of Mind