Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
cultura de Baden
Prehistòria
Cultura prehistòrica d’època eneolítica el nom de la qual deriva del poble de Baden, al sud de Viena, i que s’estengué per una bona part de l’Europa central (Àustria, Txèquia, Hongria, sud de Polònia i Romania) a la primeria del segon mil·lenni aC.
La base econòmica era el conreu dels cereals i la ramaderia bous, porcs i bens És típica la seva ceràmica decorada amb línies incises seguides i punteig
parellada
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària pròpia del Principat de Catalunya.
Era anomenada també bovada , i equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar una parella de bous en un dia Aquest terme fou substituït pel de jovada
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa
bou
Pesca
Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa (cames o bandes), unides als costats de l’obertura (gola) d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec (cop); les cames es mantenen verticals dins l’aigua mitjançant les armadures de ploms i suros.
Vist per damunt, un art de bou treballant té la forma d’una llarga V al vèrtex de la qual s’obre el cop el peix que hi ha a l’espai de mar que resta entre les cames ha d’entrar al cop En la pràctica, però, els peixos més bons nedadors s’escapen cap endavant o cap amunt, i d’ací l’interès a arrossegar cada vegada amb velocitat més gran i també a procurar que la gola sigui ben alta Al començament, el bou era remolcat per dues barques de vela iguals, la parella de vela o parella de bou , anomenades també, com l’art mateix, simplement bous Cadascuna de les barques de la parella,…
eimèria
Zoologia
Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis, de petites dimensions en estat vegetatiu i de cicle reproductor amb esquizogònia i gamogònia.
Són gairebé sempre immòbils, i produeixen coccidiosi d’invertebrats i vertebrats De les 50 espècies que comprèn el gènere, unes, com Eperforans , parasiten els conills, unes altres, com Emaxima , els pollastres, i unes altres, els bous, porcs, etc
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
licaó

Licaons al Zoo de Barcelona
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
de la família dels cànids, d’aspecte semblant al de la hiena; ateny 1 m de llargada, sense la cua.
Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana
Gerió
Mitologia
Gegant mític grec de tres caps i tres cossos.
Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe