Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Mark Tobey
Pintura
Pintor nord-americà de l’anomenada escola del Pacífic.
Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen…
Larry Hagman
Cinematografia
Actor nord-americà, de nom complet Larry Martin Hagman.
Fill de l'actriu Mary Martin, abandonà els estudis de dret per la interpretació, i el 1950 començà a actuar professionalment en produccions teatrals, algunes amb la seva mare Després de prendre part en la guerra de Corea, el 1958 va debutar a Broadway, i el 1956 a la televisió, on actuà en sèries com a secundari fins el 1965, que va obtenir el seu primer paper important en la sèrie I Dream on Janine 1965-70 L'èxit li va arribar amb Dallas , on interpretava el paper de JR Ewing, un magnat del petroli amoral, maquiavèlic i seductor La sèrie, emesa de 1978 a 1991 pel canal CBS, va…
Ralph Fiennes
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral anglès.
Al cinema es féu cèlebre pel seu personatge de nazi a Schindler's List 1993, de SSpielberg, pel qual fou nominat a l’Oscar al millor actor de repartiment Posteriorment intervingué a Quiz Show 1994, de RRedford Strange Days 1995, de KBigelow The English Patient 1996, d’AMinghella Oscar and Lucinda 1997, de GArmstrong The Avengers 1997, de JCechick Sunshine 1999, d’ISzabó Onegin 1999, de MFiennes The End of the Affair 1999, de NJordan Spider 2002, de DCronenberg Red Dragon 2003, de BRatner Maid in Manhattan 2002, de WWang The Chumbscrubber 2005, d’APosin Chromophobia 2005, de MFiennes, i The…
Metropolitan Opera
Música
Companyia d’òpera nord-americana, amb seu a Nova York, que inicià les seves representacions el 1883 amb Faust, de Gounod.
Coneguda popularment per ‘Met’, el primer teatre Metropolitan Opera House fou construït a Broadway Criticat per les seves mancances escenogràfiques, fou enderrocat l’any 1966, que hom inaugurà, amb Anthony and Cleopatra de Barber, un nou teatre del mateix nom al Lincoln Center de Nova York, amb una capacitat per a 3 800 espectadors Inicialment s’hi conreà exclusivament l’òpera en italià estrenes de La fanciulla del West el 1910 i del Trittico el 1918, de Puccini, entre altres, després en alemany i, posteriorment, de manera definitiva, en la llengua de la producció original Hi…
Stephen Sondheim

Stephen Sondheim
© The Kennedy Center
Música
Compositor, lletrista i autor teatral nord-americà.
De vocació precoç, rebé un gran suport en la seva formació del compositor Oscar Hammerstein, que fou el seu tutor després del divorci dels seus pares Després de graduar-se en estudis musicals al Williams College de Massachusetts l’any 1950, on obtingué el Hutchinson Prize for Music Composition, amplià estudis amb Milton Babbitt 1950 Abans de graduar-se, havia compost i escrit la lletra de diversos musicals, però la seva primera obra com a professional, Saturday Night 1954, no fou estrenada fins el 1997 Entre els seus primers treballs per a Broadway hi ha la música incidental…
,
Paul Whiteman
Música
Director d’orquestra nord-americà.
De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King of Jazz JM…
Living Theatre
Teatre
Grup de teatre nord-americà creat per Julian Beck i Judith Malina el 1951.
Els seus primers treballs es produïren en la línia de l’Off-Broadway i constituïren una resposta contracultural a la guerra del Vietnam i a la societat de consum El 1964 s’exiliaren a Europa, on donaren a conèixer un nou estil, barreja de les teories d’Artaud, de la improvisació collectiva i de tècniques de happening Les principals creacions collectives foren Mysteries and Smaller Pieces 1964, Frankenstein 1965 i Paradise Now 1968, espectacle que fou prohibit al festival d’Avinyó El 1969 se separaren en tres grups el grup que continuà amb Beck i Malina anà al Brasil, on preparà Seven…
Anette Bening
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i teatral nord-americana.
Es formà artísticament al conservatori de San Francisco, i treballà a Broadway abans d’aparèixer en diversos telefilms Ha interpretat, entre altres pellícules, Valmont 1989, de MForman Postcards from the Edge 1990, de MNichols The Grifters 1990, de SFrears Guilty by Suspicion 1991, d’IWinkler Regarding Henry 1991, de MNichols Bugsy 1991, de BLevinson Love Affair 1994, de GGordon Caron Richard III 1995, de RLoncraine The American President 1995, de RReiner Mars Attacks 1996, de TBurton The Siege 1997, d’EZwick In Dreams 1999, de NJordan American Beauty 1999, de SMendes What Planet…
Maureen Stapleton
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà…
Idris Muhammad
Música
Bateria nord-americà.
A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston…