Resultats de la cerca

Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…

Dins la prehistòria catalana, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes La primera, fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon millenni aC i l’inici del primer, i es pot identificar per l’ús del coure, primer, i tot seguit del bronze Correspon a la fase eneolítica equivalent a la civilització megalítica, entre poc abans del 2000 i el 1500 aC i l’edat del bronze, particularment destacada al País Valencià cultura del bronze valencià A Menorca, la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la…

Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per…

Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga