Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Hermínia Mas i Marssenyac
Literatura catalana
Poeta i narradora.
En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993, La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…
Mercè Viana i Martínez
Literatura catalana
Narradora.
Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La…
Guillermina Motta
Música
Autora i intèrpret de cançons catalana.
El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el…
Mercè Company i González
Literatura catalana
Novel·lista i guionista.
Representant del corrent del realisme crític a Catalunya, començà la seva trajectòria als anys vuitanta, innovant el camp de l’àlbum illustrat, en què es combinaven imatge i text en condicions d’igualtat D’aquells anys daten títols com Anna i Víctor 1981, La bruixa Bufuruda 1983, premi Ciutat d’Olot 1982, En Gil i el paraigua màgic 1982, premi Crítica Serra d’Or 1983, La nana Bunilda menja malsons 1985 i Bruixes, diables i apareguts 1989 Ha estat guionista de la sèrie Les tres bessones 1992-97 A partir dels anys noranta s’ha dedicat especialment a la docència Entre els seus…
Alexandru Adolf Flechtenmacher
Música
Compositor, director, violinista i mestre romanès.
Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat…
Xarxa Teatre
Teatre
Grup de teatre de Vila-real nascut el 1983.
Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades…
Guillermina Motta
Guillermina Motta
© Fototeca.cat
Música
Autora i intèrpret de cançons.
Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un…
Davorin Jenko
Música
Compositor i director eslovè.
Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important en els…
Benjamin West
Pintura
Pintor nord-americà.
Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy 1792-1805 i…
Miquel Berga i Bagué
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i assagista.
Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 També ha traduït teatre anglès contemporani, com Engany 2001, de H Pinter Posteriorment ha publicat, entre d’altres, Centelles les vides d’un…