Resultats de la cerca

Hom suposa que fou escrit al segle XI o el XII només se'n coneixen còpies dels segles XIV i XV Tingué una gran importància a la Mediterrània, fins que entrà en concurrència amb el Llibre del consolat de mar , que el desplaçà

Exposà a Sant Carles el 1855 Per encàrrec de Vicent Moròder féu còpies de diverses obres mestres de la pintura Sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc Residí a Madrid i a València, on es dedicà a la miniatura

L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan s V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis

La seva finalitat és compensar editors i autors d’obres de creació originals pel que és considerat un prejudici en els drets d’autor derivat de la pràctica que possibiliten els mitjans digitals d’efectuar-ne còpies privades i difondre-les El cànon no s’aplica directament sobre la compra final, sinó que grava importadors i fabricants d’equips i dispositius electrònics, cosa que, tanmateix, repercuteix en l’encariment del preu final del producte L’any 2010, en vint-i-dos dels vint-i-set estats de la Unió Europea , s’havia establert alguna mena de cànon digital, bé que la quantia,…

El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…

Fou excavada els anys 1930-36 Era regida pel codi d’Ešnunna molt semblant al codi d'Hammurabi, les còpies del qual, trobades entre el 1945 i el 1947, daten del regnat de Daduša ~1800 aC l’original potser fou elaborat a l’època de Lipit-Ištar d’Isin 1934-24 aC

En el període hellenístic es difongué molt l’ús de la reproducció de les estàtues i les pintures més famoses Centres importants de copistes foren, entre d’altres, Atenes, Pèrgam, Esmirna, Cirene i Roma De fet, una gran part de l’estatuària grega clàssica ha estat reconeguda i conservada a través de les còpies romanes

No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer

Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant

Es formà a Sant Carles En sobresurten les còpies de la Puríssima i l' Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxònia, així com una popular litografia de Sant Josep amb el nen Jesús