Resultats de la cerca

Participà a la Comuna de Marsella 1871 Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale 1873 i publicà el periòdic La Solidarité Révolutionnaire Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de la Haia 1872 i al de Ginebra organitzat pels anarquistes 1873

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau

Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent

Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean…