Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Organización Independencia Proletaria
Partit polític
Organització trotskista fundada al febrer de 1976 a partir d’una escissió del Partido Obrero Revolucionario de España.
Es proposà la construcció del partit revolucionari i la creació d’un front únic de classe que constituís un govern obrer i camperol Fou partidària del Comitè Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional El 1977 s’integrà a l’ Organización Cuarta Internacional Edità Independencia Proletaria i Teoría Proletaria
Janka Kupala
Literatura
Poeta bielorús.
Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat Mogila l’va ‘La tomba del lleó’, 1910, Razor'ennoje gnezdo ‘El niu destruït’, 1913, drama Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia Alesja 1935, Ot serdca ‘De tot cor’, premi Stalin 1941
Pavel Petrovič Bažov
Literatura
Escriptor rus.
De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946
Ambrosij Luk’janovič Metlinskij
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, científic, editor, traductor i folklorista ucraïnès.
Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol
Vladimir Macek
Història
Política
Polític croat.
Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident
Ivar Lo-Johansson
Literatura sueca
Novel·lista suec.
Passà per totes les feines —fins d’estibador a Barcelona—, i la seva obra, fruit d’aquesta condició proletària, volgué ésser alhora documentada i reformadora Es preocupàt, sobretot, del proletariat camperol Godnatt jord ‘Bona nit, terra’, 1933, Statarna ‘Els bracers’, 1936-37 i Bara en mor ‘Només una mare’, 1939
Epicarm
Literatura
Teatre
Poeta còmic grec.
Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar
Stjepan Radic
Història
Política
Polític i nacionalista croat.
Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament
Club Esportiu Proletari de Girona
Esport general
Club poliesportiu de Girona.
Fundat el 1934, fou impulsat per membres del Bloc Obrer Camperol, que posteriorment s’integrà al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM de Girona Promocionava l’esport entre les classes populars, i com a element de relació entre collectius polítics i obrers Practicava en especial el futbol i l’atletisme, i organitzava activitats culturals
Jaume Juan i Rosselló
Pintura
Pintor.
Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma