Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, competeix amb la Societat de Pescadors Esportius Roda de Ter Destacà en categories inferiors, i aconseguí l’argent 1993 i el bronze 1994 en els Campionats Mundials infantils L’any 1993 assolí la categoria d’esportista d’alta competició Com a sènior, en els Campionats d’Espanya de clubs aconseguí l’or en dues ocasions 2002, 2005, l’argent 2006 i el bronze 2007 Participà en els Campionats del Món de clubs 2001, 2003, 2006

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, competeix amb la Societat de Pescadors Esportius Roda de Ter Destacà en categories inferiors i assolí la categoria d’esportista d’alta competició l’any 1994 Com a sènior aconseguí l’or 1998 i l’argent 2000 individual en els Campionats d’Espanya, i en els Campionats d’Espanya de Clubs, l’or en dues ocasions 2002, 2005, l’argent 2006 i el bronze 2007 Participà en els Campionats del Món de clubs 2001, 2003, 2006

S’especialitzà en la modalitat hípica de raid Aconseguí la medalla d’or per equips en els campionats estatals de raid en la categoria joves genets 2005 Assolí la tercera posició en els Campionats d’Espanya de raid en categoria absoluta 2007 i el mateix lloc en la categoria de joves genets 2004 També guanyà la medalla de bronze per equips en els Campionats de Catalunya de raid en categoria sènior 2006, juntament amb les amazones Silvia Yebra, Ana María Yebra i Laia Muixí

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

Vinculada al Club d’Esports Vendrell, guanyà quatre Campionats de Catalunya entre el 2005 i el 2009, fent parella amb Albert Rovira Es proclamà campiona 2009 i subcampiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 Representà la selecció catalana 2007-08, amb la qual guanyà l’or de la Copa Amèrica 2008 Formà part de la selecció espanyola 2005-09, i participà en cinc Campionats d’Europa, en els quals aconseguí una medalla de bronze 2009 i dos Campionats del Món 2008, 2009 Rebé el premi al mèrit esportiu de la territorial de Tarragona 2009

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Debutà en els campionats del Frente de Juventudes 1948, però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles 1956-62, 1964 i dels 5000 m 1961 En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3000 m obstacles 1957, 1959, 1960, 1962, 1964, dues els 1500 m 1958, 1959 i una els 5000 m 1961 Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3000 m obstacles 856,…

S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món 1986, 1987, un subcampionat del món 1988, un subcampionat d’Europa 1985 i sis Campionats d’Espanya L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior 1988, 1989, 1990 Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya Fou campió del món a l’aire lliure 1996 Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta 1994, 1995, 1996 i nou Campionats del…