Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Pere Joan Aldomar
Música
Compositor i mestre de capella català.
Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la…
Jaume Escrivà
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Dues composicions d’atribució són incloses al Cançoner de Saragossa , En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però d’un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia…
Alonso de Mondéjar
Música
Compositor espanyol.
L’any 1502 és documentat com a cantor de la capella de la reina Isabel la Catòlica Després de la mort d’aquesta, l’any 1504, entrà a formar part de la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó Se’n conserven algunes composicions religioses, un magníficat i tres motets, a més d’un total d’onze villancicos a tres veus Totes les obres religioses són recollides en el Cançoner de Segòvia i en un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya, l’anomenat Cançoner de Barcelona Un dels motets no duu el text La major part de les composicions profanes són afegits tardans al Cancionero Musical de…
Rafael Ginard i Bauçà
Música
Folklorista i literat mallorquí.
Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del seu treball…
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Literatura catalana
Assagista i difusor de la poesia popular.
Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs És autor de nombrosos treballs, especialment d’estudis i reculls de cançó popular catalana, com La cançó popular catalana 1923, Cançoner popular religiós de Catalunya 1932 o Cançoner popular de l’excursionista 1934 Durant la postguerra compongué música per a diversos goigs amb lletra de Verdaguer, Arderiu i altres publicà les obres La Música en Barcelona…
Baltasar Bibiloni
Música
Compositor, director de cor i pedagog mallorquí.
Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys…
Elisard Sala i Casassas
Arts decoratives
Literatura catalana
Música
Excursionisme
Músic, ceramista, escriptor i excursionista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966, Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…
, , ,
Cobles de la Panadera
Literatura catalana
Conjunt de tres composicions satíriques anònimes, escrites a la segona meitat del segle XV, dedicades a blasmar i ridiculitzar diversos personatges.
Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el…
Guillem de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —…
Josep Massot i Planes
Música
Compositor, organista i folklorista mallorquí.
Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner…