Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Corts
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S del pla de Banyoles.
La seva parròquia Sant Julià és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona l’actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit posteriorment li fou sobreposada una volta ogival En depèn l’església de Sant Andreu de Mata
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…
Casavells

Casavells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Corçà (Baix Empordà), a l’esquerra del Daró.
L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
Aeci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (995-1010).
Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Mata
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector oriental del municipi, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles, que, a partir del límit amb aquest municipi, forma el raval del Carrer de Mata .
La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà
Club Ciclista Ciclos Sprint
Ciclisme
Club de ciclisme de Reus.
Fundat l’any 1981 amb el nom de Grup Esportiu Ciclos Sprint, el primer president fou Jordi Sanromà El primer any ja organitzà el Gran Premi Primavera de Tarragona per a veterans i dues curses de ciclocròs el Trofeu Ciclos Sprint i el Trofeu Mas Ganset El 1989 organitzà el Trofeu OTMASA a la Canonja i el 1990, el Campionat d’Espanya de tàndem També tingué un equip de ciclisme amateur L’any 1995 desaparegué
abaciologi
Cristianisme
Llista d’abats d’un monestir, una col·legiata o una canonja.
Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità
Gabriel Giménez Fernández
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
S’inicià en el futbol jugant al Club Futbol Camp Clar, l’España Canonja UD i el Club Futbol Icomar L’any 2004 s’interessà pel futbol sala i s’incorporà, jugant de pivot, al Gimnàstic de Tarragona Al final de la temporada 2005-06 fitxà pel Club Reus Futbol Sala, a la divisió d’honor catalana L’any 2006 debutà amb la selecció catalana, amb la qual aconseguí el subcampionat d’Europa de la UEFS 2006 Rebé el premi ARC 2006