Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Magí Guimerà
Escultura
Escultor.
Documentat del 1686 al 1735 Féu, amb SPere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls 1691-93, mentre feia també el de la dels corders 1692 Treballà a Poblet 1692 Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls 1720
Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer
Marí.
Lluità a la guerra Gran assaltà Toló, el 1793 i a la guerra del Francès es destacà en l’assalt al fort de caputxins de Mataró Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos El 1819 fou nomenat cavaller i noble, i el 1824, comandant militar de marina de Palamós Deixà una memòria sobre les fortificacions costaneres de Catalunya
Maties Solà i Farrell
Cristianisme
Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.
Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
Pau de Blanes
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Carles Planes.
Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià de Canet de Mar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona
Matteo da Bascio
Cristianisme
Reformador franciscà.
Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants
Cristòfol Valero
Pintura
Cristianisme
Pintor i eclesiàstic.
Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando
Jaume Domenge
Pintura
Pintor actiu a Palma, Mallorca.
Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III
Caroní
Riu
Riu de Veneçuela, afluent de l’Orinoco per la dreta (925 km).
Neix als contraforts occidentals del mont Roraima, a la serra Pacaraima, i flueix en una direcció general oest en arribar a la Gran Sabana, gira vers el nord, i aigua avall rep, per la dreta, el riu Churun, i després, per l’esquerra, el riu Paragua Desemboca a Puerto Ordaz Amb el nom del riu ha estat designada una part del territori de la missió de Guaiana encomanada als caputxins catalans 1680-1817
Bernardino Ochino
Cristianisme
Reformador italià.
General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563