Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
personalitat de base
Sociologia
Esquema de la personalitat mitjana, o base sociològica de la personalitat, que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
Aquestes característiques, que hom troba en la majoria dels membres de la societat corresponent, són element destacat de l’anomenada transmissió cultural
fenètica
Biologia
Tècnica de taxonomia numèrica que compara grups d’organismes a partir de la descripció de tantes característiques com siguin possibles per establir el grau de similitud entre aquests grups.
Preferiblement es descriuen més d’un centenar de característiques a les quals s’assignen valors numèrics que es tracten matemàticament per obtenir el grau de similitud entre taxons S’utilitza sovint per a classificar microorganismes, en els quals no es reconeixen gaires caràcters morfològics distintius, però sí fisiològics, que són quantificats d’aquesta manera
ordre corinti
El temple de Diana, amb columnes de tipus corinti, els capitells de les quals estan decorats amb les característiques fulles d’acant
© B. Llebaria
Arquitectura
Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
optimist
Transports
Embarcació esportiva de vela, feta de fusta o de polièster, amb un sol pal, generalment d’alumini, de característiques molt concretes i unificades i per a un sol tripulant.
És dedicat a la iniciació de nois i noies entre 8 i 16 anys a la navegació a vela Les característiques de l' optimist són 2,30 m d’eslora, 1,13 m de mànega, entre 0,10 m i 0,60 m si és amb orsa de puntal, 35 kg de pes i 3,25 m 2 de superfície de vela
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
preromànic
Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
C++
Electrònica i informàtica
Llenguatge informàtic imperatiu amb característiques d’orientació a objectes, però que manté la compatibilitat històrica amb el llenguatge C.
Bjarne Stroustrup desenvolupà aquest llenguatge als Laboratoris Bell, com una capa de programari sobre el C per dotar-lo de característiques d’orientació a objectes El fet d’estar basat en el llenguatge C constitueix alhora el punt fort i el punt feble del C++ permet una migració suau dels programadors i reutilitzar tot el codi escrit amb C, però també usar el C++ en estil C, amb la qual cosa es perden els avantatges de l’orientació a objectes De fet, la filosofia del C i la del C++ són del tot oposades el C és un llenguatge que assumeix que el programador és un expert i, per tant, no li…
ossi | òssia
cavalleria
Dignitat, posició, característiques del cavaller.