Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
àcid oleic
Química
Oleïcultura
Àcid carboxílic monoinsaturat, component de quasi tots els greixos i olis vegetals.
És un líquid que se solidifica a 16,3°C És insoluble en l’aigua i més lleuger que ella Hom l’obté per hidròlisi de l'oleïna És emprat principalment en la manufactura de sabons, lubrificants i com a intermediari en síntesi orgànica
àcid ricinoleic
Química
Hidroxiàcid carboxílic insaturat, constituent d’un 80% de l’oli de ricí.
És un líquid incolor, viscós, que es rancifica per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 226°C És òpticament actiu α 2 2 D = +505, té una densitat de 0,9450 i un índex de refracció d’1,4716 Hom l’obté per saponificació de l’oli de ricí, i és emprat en la manufactura de sabons, en acabats tèxtils, preparació de ricinoleats i com a font d’àcid sebàcic i heptanal
aminoàcid

Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant…
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic
àcid cetònic
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció cetona.
L’àcid pirúvic, CH 3 COCOOH, és el més simple dels àcids cetònics En virtut de l’efecte inductiu, els àcids cetònics són més forts que els àcids corresponents que no tenen funció cetona
àcid alcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció alcohol.
Els àcids alcohols, el més simple dels quals és l’àcid glicòlic, són més forts que els àcids no hidroxilats corresponents, a causa de l’efecte inductiu del grup OH, que facilita la separació del protó del grup carboxil
àcid butanoic
Química
Àcid carboxílic saturat de quatre àtoms de carboni i de cadena carbonada lineal.
carboxil
Química
Grup de fórmula
que confereix propietats àcides a la molècula que el conté (àcid carboxílic) perquè l’anió ( carboxilat
) format per la dissociació del protó carboxílic és estabilitzat per ressonància
En la forma no dissociada els grups carboxil es poden unir entre ells per ponts d’hidrogen i formar dímers o trímers, per exemple, de fórmula
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…