Resultats de la cerca

En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…

Generalment és de carn de bou o de vedella, però també pot ser de porc o de pollastre D’origen alemany, també és anomenada bistec alemany o bistec d’Hamburg Fou portada als EUA pels emigrants alemanys el 1850, i al cap de pocs anys es convertí en l’arquetip de menjar americà La importància de l’hamburguesa en la cultura popular al segle XX deriva del fet que es troba a tot arreu, tant als restaurants com als establiments anomenats fast-food de menjar ràpid, molt estesos actualment, tant als EUA com a la resta del món Hom acostuma a menjar-la com a entrepà, sovint acompanyada de…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…

El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…

Producte propi de les províncies de Lleó, Zamora i Palència, on està regulat per una denominació d’origen També és un embotit típic de Mèxic, amb la diferència que la carn tallada és assecada al sol amb sal i llimona

De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades

El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és…

És una carn molt apreciada per a coure-la a la planxa o com a ingredient de la fondue bourguignonne