Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
egagròpila
Ornitologia
Regurgitació estomacal que eliminen determinats ocells carnívors, com els estrigiformes.
És formada per masses esferoidals d’ossos, pèls, dents, plomes, exoesquelets i altres substàncies no digeribles de llurs víctimes
creodonts
Paleontologia
Ordre de mamífers placentaris que agrupa formes carnívores i omnívores de tipus primitiu dotades ja de queixals carnissers.
Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
placentació
Anatomia animal
Forma d’implantació dels teixits embrionaris en la placenta.
Hom distingeix la placentació difusa , pròpia dels artiodàctils, en la qual els teixits embrionaris presenten molt pocs entrants que penetren en l’endometri matern, la placentació anular , pròpia dels carnívors i d’altres animals, en la qual les vellositats o entrants de l’embrió formen una anella cilíndrica al voltant de l’endometri, i la placentació hemocorial , en la qual les vellositats coriòniques en penetrar a l’endometri en destrueixen els teixits i són impregnades de la sang dels capillars materns destruïts
mantofasmatoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes que reben el nom comú de gladiadors.
Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
varànids

dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo…
sangonera
Helmintologia
Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m