Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Blanca
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Ramon Berenguer I, amb qui es casà el 1051.
Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge
Eduard VIII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1936).
Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951
Maria Isabel de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i reina de les Dues Sicílies.
Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo
Túl·lia
Història
Filla de Servi Tul·li.
Segons la llegenda, per tal de poder casar-se amb el seu cunyat Tarquini el Superb i així poder esdevenir reina, induí aquest a assassinar el seu marit i, després, el propi pare Amb el carro passà per sobre del cadàver del pare en l’anomenat vicus Sceleratus probablement es tracta d’una etiologia del nom del carrer
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
Mònaco 2011
Estat
Els casinos també van patir la crisi i, al principi de juny, la Societat de Banys de Mar –principal empresa del Principat que disposa del monopoli sobre els casinos– va anunciar unes pèrdues netes de 17,3 milions d’euros El mateix mes, el príncep Albert es va casar amb la nedadora olímpica sud-africana Charlene Wittstock, la qual esdevingué princesa de Mònaco
Maria de Cardona i de Vilamarí
Història
Marquesa de Padula i comtessa d’Avel·lino.
Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena
Blanca Maria Visconti
Història
Duquessa de Milà.
Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria
fill incestuós
Dret
Fill nat de persones lligades pel parentiu en grau en què tenen prohibit de casar-se.