Resultats de la cerca
Es mostren 2281 resultats
coll de Castelló
Extrem N del ras de la Quillana
, que enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1 720 m).
És dominat a l’est pel pic de Castelló 1 045 m alt
Tanca Discos Castelló
Discos Castelló, una històrica botiga musical de Barcelona fundada el 1928, tanca definitivament les portes L’Ajuntament de Barcelona va atorgar la Medalla d’Or de la ciutat al negoci el 2009, el mateix any que va presentar concurs de creditors
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà.
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
foc de Castelló
Militar
Acció militar ocorreguda prop de Castelló d’Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer
plom de Castelló
Inscripció ibèrica, en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric les restes del qual avui han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Fou el primer plom escrit ibèric descobert
Normes de Castelló
Document format per 34 regles ortogràfiques signat a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, pel qual es reconeixia la validesa de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans per al domini dialectal del valencià, a les quals foren afegides algunes adaptacions.
En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot
Città di Castello
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a les ribes del Tíber.
Té indústria d’acers, tèxtil, maquinària i ciment Conserva diversos edificis notables del Renaixement, com el Palazzo Vitelli della Cannoniera, la catedral 1356, però amb l’interior renaixentista i el Palazzo Comunale
Castelló d’Infern
Despoblat
Despoblat del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al N de la serra del Boumort, a l’antic terme d’Hortoneda de la Conca.
Castelló de Tor
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Llesp Fins a la fi de l’Antic Règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida
Castelló d’Encús
Llogaret
Llogaret del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església de Santa Maria, un edifici romànic tardà ara en ruïna, depenia de la de Sant Martí de Rivert Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris