Resultats de la cerca

Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les eleccions…

Fou secretari de la Ponència d’Esports de la Diputació de Barcelona 1958-66, càrrec que compaginà amb el de representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes Participà en l’organització dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins Barcelona, 1964 i d’esquí nàutic Banyoles, 1971, entre altres esdeveniments esportius Fou directiu de la Federació Internacional de Patinatge 1965-77 i de les federacions espanyoles d’esports aeris i de clubs nàutics El 1975 assumí el càrrec de delegat del Patronato de Apuestas Mutuas Deportivas Collaborà en l’organització de les…

Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…

El 1988 aconseguí la internacionalitat Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996, on dirigí la final femenina, i en els Jocs Paralimpícs de Barcelona 1992 i d’Atenes 2004 El 1993 fou escollit membre del Comitè de Regles de la federació internacional ITTF i el 1997 es convertí en el primer jutge àrbitre internacional de l’Estat espanyol Ha dirigit partits en diversos Campionats del Món i d’Europa Rebé el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya COC i la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar

Professor de metallografia a l’Escola del Treball de Barcelona 1931, secretari de l’Institut de la Metallúrgia i de la Mecànica de Barcelona 1933 i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique 1962 És autor de Metalografía del acero Barcelona 1933 Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells