Resultats de la cerca

Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible

L’aleta dorsal és llarga i s’uneix amb la caudal, que se solda amb l’anal La boca és petita i proveïda de dents La família comprèn poques espècies, distribuïdes a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic A la Mediterrània viu una sola espècie, Cepola rubescens , coneguda amb els noms de pixota vermella , veta , flàmula , lligacama , etc

Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània

La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns,…

Al peduncle caudal hi ha un anell negre vorejat de blanc a banda i banda, que el distingeix d’espècies semblants Nedador actiu, vagareja prop de les costes rocalloses en petits grups, a la recerca dels invertebrats planctònics dels quals s’alimenta i d’insectes que caça saltant fora de l’aigua Hom el captura freqüentment a la fluixa És molt comú a la Mediterrània

És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans

Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània

Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània

Situada al S d’Oviedo, a la vall del riu Caudal, és un centre miner molt destacat El 1874 fou iniciada l’explotació de carbó i fou construït el ferrocarril el 1958 hi havia unes 26 explotacions mineres, moltes de les quals han hagut de tancar-se a partir de la dècada següent arran de la greu crisi del sector Actualment destaca com a ciutat comercial