Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
allotjament
Tecnologia
Cavitat practicada en una peça susceptible d’allotjar totalment o parcialment una altra peça.
És aplicat, per exemple, a les cavitats treballades a la superfície de certes peces fixades amb cargols, per tal que els caps d’aquests no sobresurtin del pla de la superfície
akermanita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup de la melilita, de fórmula Ca2MgSi2O7.
Cristallitza en el sistema tetragonal, en forma de cristalls petits en cavitats de druses, d’exfoliació clara i color gris verdós o marró Té duresa 5-6 i pes específic 2,9
Édouard-Alfred Martel
Història
Espeleòleg francès, iniciador de l’espeleologia científica.
Recorregué els Alps, els Pirineus i el Caucas Visità Mallorca 1895 i 1901, i explorà les coves del Drac fou el primer que travessà el llac que duu el seu nom i altres cavitats
hipertensió pulmonar
Medicina
Augment de la pressió sanguínia per damunt dels valors basals en el sistema arterial pulmonar.
La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un…
sord | sorda
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals.
S'oposa a sonor o fluix En la terminologia acústica, els fonemes sords s’anomenen també tensos, atès que l’energia articulatòria es concentra a les cavitats supraglòtiques En català, són sordes les consonants p, f, t, s, š š, k
heulandita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
L’hàbit és tabular, en cristalls trapezoidals Té color blanc i esclat de vidre amb una duresa 4-3 i una densitat 2,2 Pertany al grup de les zeolites Hom en troba a les cavitats de les roques basàltiques
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat
baia
Secció transversal d’un tomàquet i d’un pebrot, fruits en baia (pseudobaies)
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnosos.
Les llavors es poden trobar immergides directament dins la polpa homogènia baies pròpiament dites o bé trobar-se ordenades en diverses cavitats de la polpa pseudobaies Són baies els fruits del raïm, el tomàquet, el pebrot, la belladona, l’albergínia, etc
monitor
Aparell que serveix per al control d’una o diverses constants vitals.
La tècnica dels monitors ha seguit un desenvolupament parallel al de l’enginyeria electrònica així és possible de controlar diferents paràmetres hemodinàmics, com la tensió arterial, el pols, les pressions internes de les cavitats cardíaques i de la concentració dels gasos sanguinis
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide