Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador
alineació
Astronomia
Cada una de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions, i representen cercles màxims de l’esfera celeste.
Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions
Alexandre Jordà Candelas

Alexandre Jordà Candelas (el genet)
Federació Catalana d’Hípica / Celeste Ribó
Hípica
Genet.
S’especialitzà en la modalitat de salt d’obstacles Aconseguí un diploma olímpic en ser cinquè a la competició de salt d’obstacles per equips als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou campió d’Espanya de salt d’obstacles muntant l’Angelo II 1998 Guanyà diverses competicions eqüestres com la Copa Cerdanya 2002 El 2009 ocupà el número 1 del rànquing de salt d’obstacles de la Federació Espanyola d’Hípica Exercí de coordinador de pistes al comitè d’hípica del Club de Campo Villa de Madrid Fou vocal de la junta directiva de la Federació Hípica de Madrid També fou entrenador de salts de la selecció…
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
cometa

Estructura d’un cometa
© Fototeca.cat
Astronomia
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que, generalment, descriu una òrbita d’una gran excentricitat.
Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…
orbe
Cos celeste.
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la…
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
òrbita
Astronomia
Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En…