Resultats de la cerca

En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador

Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions

S’especialitzà en la modalitat de salt d’obstacles Aconseguí un diploma olímpic en ser cinquè a la competició de salt d’obstacles per equips als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou campió d’Espanya de salt d’obstacles muntant l’Angelo II 1998 Guanyà diverses competicions eqüestres com la Copa Cerdanya 2002 El 2009 ocupà el número 1 del rànquing de salt d’obstacles de la Federació Espanyola d’Hípica Exercí de coordinador de pistes al comitè d’hípica del Club de Campo Villa de Madrid Fou vocal de la junta directiva de la Federació Hípica de Madrid També fou entrenador de salts de la selecció…

Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps

Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la…

Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc

L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En…