Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Justí Pepratx
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de Pau Farriol…
,
Víctor Crastre
Literatura
Periodisme
Periodista i assagista.
Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971
La loca del monasterio
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 82 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Joan Solà Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol GUIÓ D Ceret FOTOGRAFIA J Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris Marta, Elena Jordi, Consuelo Hidalgo, D Ceret Pablo, Josep Font, Rosita Barco, Tino Cruz, la nena Reiggini Clara, Ernesto Treves ESTRENA Barcelona, novembre de 1916, Madrid, 05011917 Sinopsi A la font dels Monjos de Montserrat, Marta i la nena Clara regenten una parada de begudes Un dia segresten la nena, la mare es torna boja i fuig a la muntanya Quinze anys més tard, el baró de Pozas, que temps enrere…
Sant Jordi del Carner
Església
Església del municipi de Ceret (Vallespir) situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner
.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Vallespir
Publicacions periòdiques
Revista d’art i literatura, publicada a Ceret (Vallespir) des del 1927 fins el 1932 i, en una segona etapa, a partir de l’octubre de 2005.
En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona
La herencia del diablo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 240 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila, Joan Solà i Mestres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…
Josep Borralló
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra El 1916 creà la revista La Côte Vermeille, revue mensuelle, religieuse, historique et littéraire des paroisse du doyenné d’Argelès Publicà monografies i articles en les revistes locals, especialment sobre la regió rossellonesa d’Argelers, entre les quals destaquen Le culte de l’Immaculée Conception chez les catalans 1908 Le Val de la Pava ou la chapellenie majeure d’Ultrera et la seigneurie de la Pava 1916 L’abbaye de St-André de Sureda, etude historique 1916 Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909 “L’antique cathédrale d’Elne”, Guide annuaire du “Roussillonnais” 1908…
Juli Delpont
Literatura catalana
Poeta.
Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrososarticles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover
Josep Coll
Música
Compositor i director català.
Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos