Resultats de la cerca

Fou prestidigitador abans de dedicar-se al cinema Descobrí molts trucs cinematogràfics sobre els quals després basà la seva obra, plena de fantasia Realitzà més de 4 000 pellícules, d’una durada d’entre 1 i 15 minuts, on presentava jocs de màgia, viatges extraordinaris, contes fantàstics, esdeveniments històrics, tot allò que podia fer meravellar el públic Entre els seus films cal destacar Le voyage dans la Lune 1902, Le royaume des fées 1903, Le voyage à travers l’impossible 1904, À la conquête du Pôle 1912

Amb un gran domini de la plàstica i del llenguatge cinematogràfics, fou premiat a Canes el 1966 per Un homme et une femme Ha dirigit Vivre pour vivre 1967, Un homme qui me plaît 1969, Le voyou 1972, Smic, smac, smoc 1973, Toute une vie 1974, Robert et Robert 1978, À nous deux 1979, Les uns et les autres 1981, Un homme et une femme vingt ans déjà 1986, La belle histoire 1992, Témoin d’exception 1995, Apres tout, et même plus 1997, Hasards ou coïncidences 1998 i Une pour toutes 1999, entre d’altres

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980, etc

Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur Elton, Paul…

De molt jove es traslladà a Barcelona on estudià a la Llotja Treballà als Estudis Orphea en la realització de decorats cinematogràfics, juntament amb Ramon Martí, Salvador Ortiga i Antoni Clavé La seva primera exposició individual tingué lloc el 1936 a la sala Barcino de Barcelona Posteriorment exposà a les Galeries Laietanes 1939 i a La Pinacoteca 1940, 1941, 1942, 1944, 1948, 1950, 1951 i 1952, entre d’altres Participà en el primer Saló d’Independents 1936, en el Saló de Tardor 1938 i en l’Exposició Nacional celebrada a Barcelona 1942 L’any 1976 es celebrà una exposició antològica al Reial…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i…

El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un parell de…

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva obra al Museu…

Filla del director i productor Tony Richardson i de l’actriu Vanessa Redgrave, es formà al Central School of Speech and Drama, a Londres Debutà als escenaris el 1983 amb l’obra On the Razzle La capital anglesa acollí el muntatge de la peça teatral d’Anton Čekhov, Čajka ‘La gavina’, en què intervingué el mateix any que s’estrenava la seva primera pellícula, Every Picture Tells a Story 1984 Entre els seus títols cinematogràfics cal destacar, Patty Hearst 1988, de PSchrader, Shadow Makers 1988, de RJoffé, Nell 1994, de MApted, Widow's Peak 1994, de JIrving, i The White Countess 2005, de JIvory…