Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
herència materna
Biologia
Transmissió de caràcters hereditaris mitjançant factors genètics citoplasmàtics, com l’ADN mitocondrial i el cloroplàstic.
Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula
segmentació

Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…
transferència nuclear
Biologia
Tècnica d’enginyeria genètica que forma part del procés de clonació.
Consisteix a introduir el nucli de la cèllula que es vol clonar dins el citoplasma d’un oòcit madur de la mateixa espècie al qual se li ha llevat el nucli L’oòcit és activat després partenogenèticament i inicia el desenvolupament embrionari L’embrió clonat resultant pot ser utilitzat en el clonatge reproductiu o en el clonatge terapèutic
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
transcripció
Bioquímica
Procés pel qual la informació genètica codificada en una fibra d’ADN (en un gen estructural o un operó) és copiada en una fibra d’ARN missatger mitjançant la seqüència de nucleòtids que el componen.
En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa
Ferdinand Julius Cohn
Botànica
Botànic i citòleg alemany.
Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies
adipòcit

Procés d’acumulació de greix en un adipòcit
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula constituent del teixit adipós.
És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna