Resultats de la cerca

Després de la ruptura amb Felip IV de Castella, la generalitat de Catalunya l’envià com a ambaixador a Lluís XII de França De primer, acordà amb Richelieu la constitució d’una República Catalana sota protecció francesa, però després fou obligat a concertar una aliança en la qual Catalunya restava sota la corona de França

Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent

En 1461-62 fou conseller en cap, i comandà collegialment, amb el comte de Pallars i Arnau de Vilademany, l’exèrcit del Principat que lluitava contra Joan II al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona El 1463 restà conseller simple, però continuà la seva tasca militar en l’instant d’apoderar-se del castell de Montcada

Fill de Josep de Ferrater i Gendre Des del 1805 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona Amb l’ocupació francesa, fou l’únic regidor que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de l’ajuntament afrancesat 1809-12 En ésser oficialment incorporada Catalunya a França 1812, fou arraconat, però restà com a membre del consell municipal i s’ocupà del servei de proveïments de la ciutat Fou avi d’Esteve de Ferrater i de Janer

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao 1676, que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686

Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476

El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent fou escrivà de ració de Martí l’Humà Intervingué activament en la política al parlament català reunit a Tortosa 1410-12, durant l’interregne, fou elegit com a un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim

Durant la conquesta de Mallorca 1229, Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat Posteriorment fou batlle general de Mallorca 1239-42 i paer de Barcelona 1249

Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de…