Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
sense despeses
Economia
Dret mercantil
Locució inserida al peu d’una lletra de canvi, voluntària i no necessària, per indicar que hom allibera el lliurat de la repercussió de les despeses del protest si aquest s’arriba a fer, despeses que hom passa a càrrec del tenidor de l’efecte.
En la pràctica s’ha convertit en una clàusula que dispensa el tenidor d’aixecar el protest, mantenir vives les accions canviàries en via de regrés, que altrament hauria perdut La locució amb despeses indica únicament que no s’ha inserit la clàusula sense despeses
Hongria i Polònia bloquegen el pressupost europeu
Polònia i Hongria anuncien la negativa a aprovar els pressupostos 2021-27 de la Unió Europea, que es consideren crucials per superar la crisi sanitària i econòmica causada per la COVID-19 Segons el reglament, el pressupost ha de ser aprovat per unanimitat Els dos estats rebutgen la clàusula que condiciona l’accés als fons al respecte a l’estat de dret i als drets fonamentals El dia 11 de desembre una reformulació de la clàusula permet desbloquejar els pressupostos
conduplicació
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a repetir el darrer mot d’una clàusula al començament de la clàusula següent.
sindicació d’accions
Economia
Dret mercantil
Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.
El fet de posar límits a la lliure transmissió d’accions, anomenat també pacte de sindicació, obeeix a la precaució dels socis fundadors d’evitar que el control de la societat passi a d’altres persones, o bé simplement per a mantenir estable el nombre d’accionistes o el valor de l’acció Els dos tipus de clàusules limitatives més conegudes són la clàusula de consentiment, segons la qual la societat ha d’aprovar cada acte de transmissió d’accions, i la clàusula de coneixement o de tempteig, segons la qual la societat ha de conèixer cada possibilitat de transmissió, a…
arres penals
Dret civil
Arres confirmatòries que al mateix temps predeterminen la indemnització per a cas d’incompliment del contracte.
És una figura afí a la clàusula penal
privilegi Sant Feliu de Guíxols
Història
Privilegi promulgat per Pere III de Catalunya-Aragó, el 22 de juliol de l’any 1365, confirmació d’un altre de Jaume I, pel qual era fixat l’estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalanoaragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del regne de Mallorca havien d’ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona.
Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384
rebus sic stantibus
Dret
Locució que significa ‘estant així les coses’.
Hom la utilitza com una clàusula jurídica, normalment tàcita, en contractes d’execució continuada o diferida i, sobretot, en els tractats de dret internacional, que dóna validesa illimitada a l’acord mentre les circumstàncies no es modifiquin
escala mòbil
Economia
Dret
Fórmula jurídica mitjançant la qual el preu de certs productes sotmesos a taxes, la renda dels arrendaments rústics i urbans o el salari establerts en un contracte varien d’acord amb les fluctuacions d’un element econòmic extern a la relació jurídica i que produeix una revisió automàtica i periòdica d’aquells.
A l’Estat espanyol, la clàusula d’escala mòbil referida als sous produeix efectes a través dels convenis collectius i d’acord amb l’increment, que hom estableix oficialment, de l’índex de cost de la vida
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord