Resultats de la cerca

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

El Centre nasqué amb la voluntat de coordinar i promocionar els estudis històrics d’àmbit local i comarcal La institució publica la revista anual d’estudis històrics Terme , en collaboració amb l’Arxiu Comarcal

En un principi, l’objectiu fou recuperar el patrimoni històric i documental de Terrassa i el seu territori, tenint en compte la institució que l’acull, l’Arxiu Històric Comarcal Rep ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Terrassa Hi publiquen articles els investigadors de l’entorn de l’Arxiu i del Centre d’Estudis i també omple un buit en la manca de publicacions bibliogràfiques i periòdiques dins el món de la difusió d’estudis històrics locals a Terrassa Potencia una perspectiva que contribueix a enriquir els models generals de la…

La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots

Els temes d’estudi que tracta són les investigacions sobre la història, la sociologia, les estructures tradicionals i la llengua de la comarca natural de la Cerdanya, és a dir, sobre les dues administracions que hi coexisteixen Pretén, doncs, divulgar una realitat única i donar a conèixer estudis globals sobre la comarca, amb una voluntat de cooperació entre els diversos organismes editors i els collaboradors el Convent Museu Cerdà de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya Té una periodicitat irregular el segon número no sortí fins el 1998 Hi publiquen investigadors…

Els seus objectius han estat la coordinació dels estudiosos de la zona, la recuperació del patrimoni cultural pallarès, la collaboració amb altres institucions, la investigació de temes d’àmbit pallarès i la posada a l’abast d’un fons bibliogràfic comarcal També intenta desenvolupar el moviment cultural pallarès, tant amb l’organització de conferències i colloquis com amb la possibilitat de consulta de material didàctic per a mestres Les diferents seccions arqueologia, antropologia/folklore, art, biologia, geografia, geologia, història, llengua/literatura, pedagogia funcionen de…

S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783

Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al Pallars Sobirà…

Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i desaparegué al…

El secretari és Enric Vidal Com a agrupació d’electors obtingué 154 vots 3,6% en les eleccions al Consell General d’Aran de 1995 En les de 1999, amb Unitat d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya obtingué 1311 vots 28,6%