Resultats de la cerca
Es mostren 624 resultats
Brian David Josephson
Física
Físic gal·lès.
Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever
William Alfred Fowler
Física
Físic nord-americà.
Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar
Dickinson W. Richards
Cardiòleg nord-americà.
Juntament amb ACournand, fou l’introductor als EUA de la tècnica del cateterisme cardíac, que permet diagnosticar moltes afeccions del cor que abans passaven desapercebudes El 1956 rebé per aquest motiu el premi Nobel de medicina, compartit amb ACournand i amb WForssmann, inventor d’aquella tècnica
les Boades
Barri
Barri del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) compartit amb el de Castellgalí.
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels…
Lars Valerian Ahlfors
Matemàtiques
Matemàtic finlandès naturalitzat nord-americà.
Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973
Archibald Vivian Hill
Biologia
Fisiòleg anglès.
Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid