Resultats de la cerca

Estudià amb Gaspar Cassadó i després amplià la tècnica instrumental a la Hochschule de Berlín Debutà l’any 1930 com a concertista posteriorment actuà en diverses formacions orquestrals i també en conjunts de cambra, compaginant aquesta tasca amb les actuacions com a solista arreu d’Europa Com a investigador de la música antiga publicà diversos treballs i edità obres de teòrics musicals com Tomàs de Santa Maria

Amplià estudis a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian El 1969 començà la carrera de concertista internacional tocant amb la Filharmònica de Nova York El 1971 inicià una carrera com a director d’orquestra Ha dirigit l’English Chamber Orchestra i, des del 1993, és director de l’Orquestra Simfònica de Dallas Ha estat també molt activa la seva participació en conjunts de cambra

Diplomat al conservatori de Milà 1933, els anys següents guanyà nombrosos concursos gran premi de Ginebra, 1939 i emprengué una brillant carrera de concertista internacional Des del 1968 visqué a Suïssa Fou professor als conservatoris de Venècia, Bozen i Bolonya El 1964 fundà un festival de piano a Brescia El seu repertori comprenia, entre d’altres, Beethoven, Chopin, Schumann, Debussy, Bach, Mozart, Haydn i Rakhmaninov Deixà nombrosos enregistraments

Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Estudià música amb J Lasalle, J Bourbon i A Petit, entre d’altres Especialitzada en el lied i l’oratori, el 1912 inicià una brillant carrera com a concertista en diverses sales d’arreu de França i d’Europa Destacà en el terreny sacre i, sobretot, en les mélodies franceses Retirada de forma prematura el 1941, dugué a terme una notable tasca docent al Conservatori Americà de Fontainebleau, on impartí classes fins el 1963

Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P Baillot al Conservatori de París El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brusselles Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

En 1921-30 fou organista auxiliar a la catedral de Rochester Del 1930 al 1935 fou director de música a l’església de Sant Esteve, a Bournemouth, i des del 1932 fins a la seva mort exercí com a organista al Pavelló Municipal d’aquesta darrera ciutat Tingué una reputació considerable com a concertista d’orgue El seu catàleg és format bàsicament per peces per a orgue o cor, en un estil harmònic conservador però imaginatiu

Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades