Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P. Baillot al Conservatori de París. El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda. Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brussel·les. Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria. Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa.