Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
testicle

Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…
senyal

Transports
Bandera, llum, objecte de forma convencional, etc, emprat a terra, a mar o a bord d’una embarcació, per tal de facilitar la navegació o establir comunicació entre les embarcacions o entre les embarcacions i terra.
Els senyals fets a bord d’una embarcació, els existents a la mar i els fets o existents a terra i destinats a les embarcacions solen ésser considerats en dos grans grups els senyals visuals i acústics i els senyals radiotelefònics i radiotelegràfics Són senyals els fars, les balises, els semàfors amb llurs boles, cons, etc, de diferents colors, les banderes, les sirenes, les llampades ja sia per reflexió de la llum del sol, mitjançant heliògrafs, ja sia per emissió de llum, mitjançant làmpades, etc Els senyals nàutics són sotmesos a un Codi internacional de senyals , que comprèn…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…
retina

Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets…
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les…
efecte Stiles-Crawford
Biologia
Propietat òptica dels cons de la retina de percebre més intensament la llum que incideix frontalment sobre els cons (pel centre de la pupil·la) que la que penetra per les vores.
bàscula
Indústria tèxtil
Mecanisme que determina el moviment de la corretja dels cons en la màquina metxera.