Resultats de la cerca
Es mostren 1002 resultats
Unió Independents-Conca de Barberà
Partit polític
Partit comarcal inscrit el 1991 a Rocafort de Queralt, que sorgí com a reacció de protesta al pla de residus industrials (abocador de Forest i incineradora del Pla de Santa Maria) proposada per la Generalitat de Catalunya.
La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots
El Tribunal Suprem rebutja la querella contra la jutge de l’Audiència Nacional
El Tribunal Suprem no admet a tràmit la querella per prevaricació presentada per un mosso d’esquadra amb el suport de l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia contra la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per les interlocutòries del 31 d’octubre i el 2 de novembre de 2017, per les quals instruí la causa per rebellió contra consellers de la Generalitat de Catalunya, i dictà presó sense fiança per a vuit consellers, respectivament El suprem argumenta que es tracta d’un intent de linxament contra la jutgessa
Gran manifestació independentista a Brussel·les
Entre 45000 i 90000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brusselles reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili La manifestació té un important ressò internacional
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel…
juí de prohoms
Història
Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283 (Recognoverunt proceres).
Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per…
Consell de Vint
Història
Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia
de Barcelona, creat per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de Nova Planta…
Progrés del Pirineu
Partit polític
Partit comarcal amb presència a l’Alt Urgell, fundat a Montferrer.
Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al…
Es presenta el Consell per la República
Al Teatre Reial Flamenc de Brusselles es presenta el Consell per la República, entitat privada impulsada per forces independentistes oberta a la participació ciutadana Té com a finalitats principals construir des de l’exili la legislació republicana i internacionalitzar la qüestió catalana, buscant suports al dret d’autodeterminació de Catalunya i denunciant l’actuació repressiva de l’Estat espanyol El Consell per la República té també com a prioritat aconseguir la màxima unitat possible dins l’independentisme tot i que la CUP se’n desmarca L’acte és encapçalat pel president a l’exili, Carles…
Retirada l’ordre europea de detenció contra el president Puigdemont
El Tribunal Suprem presidit per Pablo Llarena retira l’ordre europea de detenció dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l’article 155, que es troben a Bèlgica El Suprem evita així que els tribunals belgues decideixin per quins delictes poden ser processats Dos dels tres suposats delictes pels quals són acusats, la sedició i la rebellió, no existeixen a Bèlgica, o bé d’una forma molt atenuada El dia 9, responent a la petició del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, la Unió…