Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Emili Maria Boix i Selva
Sociologia
Sociòleg.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana,…
Jacobus Hendricus Van’t Hoff
Física
Físic i químic holandès, deixeble de Kekulé.
Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una…
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
telepatia
Psicologia
Fenomen, estudiat per la parapsicologia, consistent en la percepció extrasensorial d’allò que un altra persona sent o pensa.
Terme creat per FWHMeyers el 1882, fou definit primerament com la transmissió del pensament independent de les vies sensorials ordinàries La Society for Physical Research de Londres començà de classificar-ne casos espontanis posteriorment el fenomen ha estat observat experimentalment en casos provocats El camp de la investigació és cada cop més ample, per tal com és difícilment separable de la percepció extrasensorial en general, en la qual hi ha compresa la clarividència Diverses hipòtesis n'han pretès l’explicació dels mecanismes Sembla descartada la idea d’una transmissió anàloga a la de…
Josep Masriera i Manovens

Josep Masriera i Manovens
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i argenter.
Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis Rigalt i Farriols…
tipus d’interès
Economia
Percentatge que hom paga per l’ús del capital manllevat.
En termes monetaris, el tipus d’interès relaciona els interessos totals a pagar amb el valor total dels fons de capital prestat Sovint implica les nocions de temps, risc, grau de liquiditat, etc, i actua com a element que adapta els fons de capital disponible als usos més adients Tanmateix, aquesta visió suposa traspassar l’anàlisi teòrica convencional al mercat de fons de capital, sense tenir present que l’adaptació entre necessitats i disponibilitats de recursos financers s’efectua no tant per consideracions de preu tipus d’interès com a partir de les necessitats de reproducció…
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Violinista i director de cor català.
Vida Es formà musicalment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, a partir del 1933, fou un dels impulsors de l’Associació d’Estudiants d’aquesta entitat Al principi exercí com a violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona i fou professor de violí del Conservatori de Música Parallelament desenvolupà una intensa tasca com a director de cor Després de la Guerra Civil Espanyola, combinà la docència i la direcció de l’Orfeó de Sants, tot alternant-se en el càrrec amb A Pérez i Moya Dirigí, entre d’altres, la Capella Clàssica Polifònica del FAD Foment d’Arts Decoratives i el Cor…
Acaba el judici als dotze líders independentistes
El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017 Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis El judici ha girat entorn de dos fets l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i…
Joseph Marx
Música
Compositor, pedagog i crític austríac.
Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de…
Charles Robert Ashbee
Arts decoratives
Arquitectura
Argenter i arquitecte anglès.
Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few Chapters on…