Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
Acaba el termini per a regularitzar les plaques solars
Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum 9 d’octubre de 2015, després dels quals les installacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les installacions estan connectades a la xarxa elèctrica la gran majoria Se n’exclouen les plaques tèrmiques per a escalfar aigua, les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes
John Atkinson Hobson
Economia
Economista britànic.
S'oposà a l’ortodòxia marshalliana de la seva època i elaborà la teoria del subconsum els consumidors es comporten irracionalment perquè hi ha factors institucionals que els condicionen Per contrastar els efectes de la injusta distribució de la renda proposà la implantació reformista de l' estat providència política de salaris mínims, gestió social dels negocis, etc Obres The Physiology of Industry 1889, The Evolution of Modern Capitalism 1894, The Industrial System 1909 i The Economics of Unemployment 1922 La seva aportació teòrica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l…
José Bové
Agronomia
Líder sindical agrari francès.
Inicià la seva activitat política el 1973 quan ocupà una granja de Larzac per evitar el projecte de l’exèrcit d’installar-hi un camp de tir militar Posteriorment es dedicà a l’agricultura i a la cria d’ovelles El 1987 fundà el sindicat Confédération Paysanne Les seves accions i protestes en defensa dels productes agrícoles i ramaders francesos l’han convertit en un referent per als defensors de l’agricultura diversificada respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels consumidors i del moviment contra la globalització econòmica
estalvi
Economia
Part de la renda d’un país, en un exercici econòmic, no despesa en consum.
Aquesta part de la renda, malgrat haver estat distribuïda a les famílies en forma de sous, interessos, beneficis, etc o a l’estat com a imposts per l’aparell productiu d’un país, no hi retorna en forma de despeses de béns i serveis Les empreses tampoc no distribueixen a les famílies i a l’estat la totalitat dels ingressos obtinguts L’estalvi pot ésser, doncs, de caràcter privat , quan el fan les empreses o les famílies, o públic , si prové de la renda no despesa per l’estat El sistema financer posa a disposició de les empreses els estalvis per a dur a terme l'acumulació Una part de l’estalvi…
Sentència d’un tribunal de Miami contra les empreses tabaqueres
Un jurat de Miami dictamina que les empreses tabaqueres són responsables de totes les malalties derivades del consum del tabac, com l’emfisema o el càncer de pulmó La demanda havia estat presentada l’any 1994 per un grup de sis fumadors en representació de 500000 més contra les cinc principals tabaqueres nord-americanes, el Consell d’Investigació per al Tabac i l’Institut del Tabac, basant-se en el fet que els consumidors no havien estat advertits dels riscos de fumar tot i que les indústries en tenien coneixement Ara el tribunal haurà de fixar la indemnització als afectats, que…
intel·ligència col·lectiva
Sociologia
Forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració i la concurrència de molts individus que comparteixen els seus coneixements i habilitats en les xarxes socials.
L’ús del terme d’intelligència collectiva s’ha estès i s’ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet Amb la Web 20 apareixen noves formes de relacionar-se i interactuar La participació a la xarxa es basa en el principi que tothom sap alguna cosa que pot aportar i compartir amb els altres Així, els consumidors poden esdevenir també productors, atès que tenen moltes oportunitats i llibertat per generar i aportar tota mena de continguts a la xarxa, collaborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc En…
Agència Europea de Seguretat Alimentària
Organisme europeu de referència encarregat de l’avaluació de riscos en relació a la seguretat alimentària, la salut i el benestar animal, la nutrició i la salut i la protecció de les plantes.
Creat el 2002, arran de les crisis alimentàries dels anys noranta, forma part d’un programa integral per millorar la seguretat alimentària de la Unió Europea, garantir un elevat nivell de protecció dels consumidors i restaurar i mantenir la confiança en el subministrament d’aliments L’EFSA treballa en estreta collaboració amb les autoritats nacionals i altres parts interessades Com a òrgan avaluador dels riscos, publica opinions i dictàmens científics i consells basats en l’evidència científica per proporcionar una base sòlida per a les polítiques i la legislació europea, i també…
Ernst Engel
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic alemany.
Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en…
teorema de la teranyina

Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…