Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Mbini
Divisió administrativa
Regió continental de la Guinea Equatorial, entre el Camerun i Gabon.
Comprèn les províncies de Centre-sud 9 931 km 2 55 970 h est 1987, Kie-Ntem 3 943 km 2 74 050 h est 1987, Litoral 6 665 km 2 75 640 h est 1987 i Wele Nzas 5 478 km 2 54 290 h est 1987 La capital és Bata 24 308 h est 1983
Kalmarsund
Estret marí
Estret entre el sector continental i la illa d’Öland (Suècia).
Unió Africana
Organització continental interestatal sorgida de l’Organització de la Unitat Africana.
Constituïda el 2000, entrà en vigor al juliol del 2002 amb la primera cimera celebrada a Durban Sud-àfrica La seu és a Addis Abeba Té com a objectius principals promoure la democràcia i el bon govern, erradicar la pobresa, impulsar el creixement econòmic i mitjançar, i intervenir si cal, en els conflictes, com també promoure la pau i la integració continentals L’assemblea, formada pels caps d’estat dels països membres, és el principal òrgan de presa de decisions, i elegeix el president anualment amb un mecanisme rotatori És assessorada pel comitè executiu, format pels ministres d…
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
mosquiter
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de dimensions petites, plomatge pàl·lid o groguenc, sense ratlles, i cant agradable.
El mosquiter groc petit o futa Pcollibita , d’11 cm, és una mica més fosc que el mosquiter groc gros És migrador parcial Habita en arbredes i bardisses a gairebé tot Europa És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter pàllid Pbonelli , d’11 cm, té les parts superiors de color gris verdós pàllid, les inferiors blanques i el carpó groguenc Habita a l’Europa central i mediterrània i hiverna a l’Àfrica occidental És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter xiulaire Psibilatrix , de 13 cm, té les parts superiors…
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
geosinclinal

Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
Manuel Villar Mingo
Història
Política
Anarcosindicalista.
Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d’ El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de…
obducció
Geologia
Procés tectònic mitjançant el qual una part important de l’escorça oceànica representada generalment per complexos ofiolítics recobreix extensament una escorça continental (marge continental o arc insular).
Aquest dispositiu és l’invers de la subducció
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb…