Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
balsamina

Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
terçó | terçona
Ramaderia
Dit de l’animal de peu rodó de dos a tres anys.
Segons les contrades, hom anomena tercons els animals de peu rodó de dos a quatre anys, o un altre bestiar, com el porquí, el boví i l’oví, de dos a tres anys
terçat | terçada
Ramaderia
Animal oví o cabrú des dels dos anys fins als tres anys complerts.
En algunes contrades hom considera terçat el bestiar oví i cabrú des dels tres dies fins als quatre anys, i en d’altres els animals porquins i bovins i els muls entre dos i tres anys d’edat
Joseph Leidy
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Estudià els dipòsits fòssils dels estats occidentals dels EUA i refeu la història dels mamífers en aquestes contrades És autor de l’obra On the Fossil Horse of America 1847 i d’un pràctic Elementary Treatise on Human Anatomy 1861
arsenicofàgia
Etnografia
Habitud de menjar arsènic conscientment i sense intenció d’intoxicar-se.
És freqüent en algunes contrades europees, on l’arsènic és considerat un estimulant tant per a les persones com per al bestiar Els arsenicòfags poden consumir dosis d’arsènic de fins i tot 20 cg, essent la dosi màxima normalment tolerable d’1,5 cg
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
canvi fonètic
Fonètica i fonologia
Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
En la fonètica tradicional ha estat sovint un concepte que comprenia el que avui hom sol entendre per canvi fonològic La diferència que separa iš de š com a realitzacions normals del fonema / š / en moltes contrades del domini català és producte d’un simple canvi fonètic caixa káiše, káše, etc
vall de Poblet

Vista de la vall de Poblet (en primer terme, el barranc de la Trinitat; al fons, el monestir de Poblet)
Alex Muntada (CC BY-SA 2.0)
Paratge natural d’interès nacional que ocupa 2 477 ha dels municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí (Conca de Barberà).
Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984 El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta