Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1873 Fou director de l’hospital de sang de Banyoles durant la tercera guerra Carlina, membre de l’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia de Barcelona i director d' Archivos de Terapéutica i Boletín de Clínica Médica Traduí al castellà el Traité d’anatomie humaine de Jean-Léon Testut, text fonamental d’anatomia durant més de cinquanta anys

Format a Girona, a Londres 1975-77 i a Berlín La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt conegudes al…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu , la seva…

Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’URSS i el…

Llicenciat en lletres el 1957,  un any després estudia filosofia a la Universitat de Sorbona de Paris La seva formació fou bàsicament autodidàctica i el 1959 es vinculà amb la sala Gaspar, on formà part de l'activitat "Homenatge a Velázquez", organitzada pel crític d'art Santos Torroella i portada a la Biennal de Venècia Conreà una pintura sota una concepció d’espais i formes oberts, resolta amb la composició, el ritme i l’organització controlada Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric i, en general, abstracte, en què dominen el blanc, el negre i el gris Exposà…

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Fou director del “Diario de Villanueva y Geltrú” Escriví nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, que publicà tant en butlletins d’institucions i revistes com en llibre, entre les quals destaquen Santas Creus 1884, El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú 1886 i Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña 1888 Publicà al diari La Renaixença la sèrie d’articles de memorialisme costumista Coses passades quals records s’esborren Barcelona de 1827 a 1847 1881 i Set contalles del temps vell 1893, on recopilà tradicions i…