Resultats de la cerca

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Competí juntament amb Claudi Caba 1974-80 Collaborà amb el Diari de Sabadell des del 1966 i a partir del 1982 ha estat corresponsal a Catalunya i redactor de rallis de la revista Auto-Hebdo També fou collaborador habitual de Mundo Deportivo El 1987, un altre cop amb Caba, retornà a les competicions

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804

S’inicià collaborant a La Nau dels Esports 1930-32 Durant la Guerra Civil Espanyola, passà al bàndol franquista i tornà a Barcelona amb les forces d’ocupació Fou cap de Premsa i Propaganda Sindical En mitjans radiofònics collaborà a Radio AZ 1936-39 També fou redactor de Mundo Deportivo 1940-74 i corresponsal al diari Pueblo 1942-45

El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Collaborà amb el seu nom i amb els pseudònims Janot , Janill i Mico en les revistes La Tralla , Cu-cut i En Patufet Dibuixà en La Veu de Catalunya i fou corresponsal de The Studio Creà el Saló d’Humoristes 1916 i n’organitzà les dues primeres edicions Era pare del pintor Emili Grau i Sala

Els primers treballs fotogràfics daten de l’any 1935, tot i que publicà la seva primera fotografia el 1942 en el diari Levante Posteriorment, exercí de corresponsal gràfic de l’ Hoja del Lunes , Deportes , Agencia EFE i Jornada  També publicà fotos en Marca , entre d'altres Al llarg de la seva carrera realitzà nombroses exposicions El seu arxiu fotogràfic supera els 300000 negatius

S’inicià com a corresponsal de Mundo Deportivo i Sport El 1992 s’incorporà a la redacció del diari El Punt , on treballà en les seccions de successos, economia i esports Formà part de l’equip fundacional d’ El 9 Esportiu 2002, del qual és director adjunt Entre les seves publicacions cal destacar Catalunya Contra Espanya El Partit interminable 2010