Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
carboni quaternari
Química
En una estructura complexa, àtom de carboni que es troba unit a quatre radicals carbonats mitjançant sengles enllaços covalents.
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
tecneci
Química
Element químic, de nombre atòmic 43, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida mitjana de 61…
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la…
rodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 45, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i forma part del grup del platí Fou descobert per WH Wollaston l’any 1803 i aïllat pur per WH Wollaston i S Tennant l’any 1804 És un element rar, que constitueix un 10 - 7 per cent del pes de l’escorça terrestre i ocorre a la natura en forma nativa associat amb els dipòsits de platí i constituint-ne aproximadament un 4% en pes És un element monoisotòpic El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàllic, i presenta, juntament amb el ruteni, la duresa més elevada 100-120 vickers entre els metalls del grup del platí És resistent a l’…
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
ionòmer
Química
Polímer amb enllaços covalents entre els elements de la cadena i en el qual les diferents cadenes es troben unides mitjançant enllaços iònics.
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…