És un dels metalls de la segona sèrie de transició i forma part del grup del platí. Fou descobert per W.H.Wollaston l’any 1803 i aïllat pur per W.H. Wollaston i S. Tennant l’any 1804. És un element rar, que constitueix un 10-7 per cent del pes de l’escorça terrestre i ocorre a la natura en forma nativa associat amb els dipòsits de platí i constituint-ne aproximadament un 4% en pes. És un element monoisotòpic. El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàl·lic, i presenta, juntament amb el ruteni, la duresa més elevada (100-120 vickers) entre els metalls del grup del platí. És resistent a l’oxidació a temperatura ambient, forma el sesquiòxid Rh2O3 quan hom l’escalfa al roig (600°C) en presència d’oxigen i regenera el metall a temperatures més elevades (1100°C). Generalment poc reactiu, és atacat lentament, en forma compacta, pels àcids sulfúric i bromhídric calents i es dissol ràpidament, en forma finament dividida, en l’aigua règia. Es dissol en els àlcalis fosos en condicions oxidants i reacciona en calent amb els halògens, amb formació de RhF3, RhF4 i RhCl3. Forma composts, essencialment covalents, amb totes les valències compreses entre 0 i 6E, essent les més habituals i estables les 3E i 1E. En solució aquosa, la seva química es basa en ions complexos, amb coordinació octaèdrica, de gran estabilitat. D’altra banda, té una gran tendència a formar enllaços π amb hidrocarburs insaturats. El rodi troba aplicació fonamentalment en la preparació d’aliatges amb el platí, els quals són molt més durs i resistents que aquest darrer element pur, com també menys reactius, i troba aplicació en la fabricació d’estris destinats al treball a temperatures elevades, com termoparells i resistències de calefacció per a forns elèctrics. És també emprat com a contacte elèctric, en joieria i, finament dividit, com a catalitzador per a alguns processos sintètics d’oxidació i hidrogenació. En forma del clorur (RhCl3), és emprat en la preparació del catalitzador de Wilkinson, de gran importància en processos d’hidrogenació i carbonilació en fase homogènia.
Propietats físiques del rodi
| nombre atòmic | 45 |
| pes atòmic | 102,91 |
| estructura electrònica | [Kr]4d85s1 |
| estats d’oxidació | +2, +3, +4 |
| densitat | 12,4 g/ml |
| punt de fusió | 1 966ºC |
| punt d’ebullició | 3 727ºC |
| radi iònic (Rh+3) | 0,68 Å |
| potencial d’ionització, en eV | I: 7,46 |
| II: 18,08 | |
| III: 31,06 | |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 1,50 W/cm·K |
| resistivitat tèrmica (a 20ºC) | 4,51 μΩ |