Resultats de la cerca

És una substància cristallina que es fon a 52,8°C i bull a 202°C És soluble en aigua, amb formació d’àcid maleic Hom l’empra en la síntesi de diens, en les reaccions de copolimerització i com a intermediari en l’obtenció de productes farmacèutics

En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40

L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p

Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin

En els sensors de semiconductors, el corrent és causat per la generació tèrmica dels portadors o per defectes de l’estructura cristallina que fan que la taxa de generació no sigui uniforme En el primer cas, el corrent presenta una estadística de soroll blanc, mentre que en el segon es produeixen pics espuris de senyal

Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946

L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria

Hom l’obté per reacció directa del palladi amb clor a temperatura elevada o, en forma cristallina PdCl 2 2H 2 O, per evaporació de les solucions d’àcid cloropallàdic És el compost de PdII més important, i és el producte de partida per a l’obtenció de molts altres composts i complexos del palladi En forma anhidra, té una estructura polimèrica plana

Hom l’obté a partir de l’oli de menta i per hidrogenació del timol És una substància blanca i cristallina que es fon entre 41-43°C Pot presentar-se en quatre possibles formes racèmiques vuit d’enantiomorfes mentol, isomentol, neoisomentol i neomentol És emprat en la fabricació de licors, perfums i pastilles contra la tos i en els inhaladors nasals