Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment amplià la seva formació a Roma, on fou deixebla de L Ricci i de M Llopart El 1955 debutà a Spoleto amb el paper de Norina Don Pasquale i l’any següent fou Zerlina Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Especialitzada en papers de soubrette en òperes de G Donizetti i WA Mozart, també interpretà papers de coloratura com el de Violetta La Traviata —el 1959, al Metropolitan de Nova York— o el de Gilda Rigoletto —el 1964, al Covent Garden— Abandonà momentàniament la seva carrera el 1974 i…

Estudià al Conservatori de Viena i al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de M Marsick i F Kreisler La seva primera aparició en públic tingué lloc a la capital austríaca l’any 1895 En pocs anys aconseguí molta fama en les seves gires de concerts per Europa i Amèrica, com a solista i com a membre del trio que formà amb H Becker, violoncellista, i Arthur Schnabel, pianista Fou professor dels conservatoris de Bucarest, Amsterdam i Berlín, i durants alguns anys, de l’Institut Curtis de Filadèlfia Adquirí molta fama com a intèrpret d’obres del repertori alemany, però…

Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…

Estudià a la Juilliard School 1967-71 de Nova York i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, centre on es diplomà el 1975 Les seves interpretacions li han valgut premis en alguns dels concursos més prestigiosos del món, com el Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Ben aviat inicià una carrera de concertista internacional que l’ha dut a actuar amb prestigioses orquestres, tot obtenint el reconeixement unànime de públic i crítica Feu la seva primera aparició als Concerts Promenade de Londres l’any 1987 amb la…

Fill de mare pianista, estudià al Royal College of Music de Londres i es perfeccionà amb Edouard Jacobs a Brusselles De nou a Londres, hi debutà oficialment el 1909 acompanyat per la seva mare Convidat a participar en concerts i recitals per tota la Gran Bretanya, ben aviat consolidà una prestigiosa carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra Fou el primer intèrpret de diverses obres d’Edward Elgar, entre les quals hi ha el Concert per a violoncel , estrenat l’any 1919 sota la direcció del mateix compositor El 1922 es traslladà als EUA i fixà la seva residència en aquest país…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976,…

Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…

Estudià violí i piano amb el seu pare, però ben aviat es decidí pel violoncel, i ingressà al Conservatori de Moscou Amb només quinze anys fou contractat com a violoncellista principal de l’Orquestra del Teatre Bol’šoj de Moscou Abandonà Rússia a divuit anys i s’establí a Alemanya, on es perfeccionà amb J Klengel Gràcies a l’ajut del director W Furtwängler, entrà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, de la qual fou violoncellista principal A vint-i-sis anys decidí emprendre la carrera de solista Debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski S’…