Resultats de la cerca

Treballà dins l’estètica academicista Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre

Fou un dels artífexs de l’anomenat estil Cisneros i protegit pel cardenal homònim Corregidor d’Alcalá de Henares, construí en aquesta ciutat l’església magistral i la capella de la universitat

Estudià a la Universitat d’Alcalá, de la qual fou catedràtic 1543 Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la Universitat de Sevilla 1569 Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas 1569

Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de SantMateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les…

Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs

A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec , nom canviat a la fi del s XIII pel de la Valldigna