Resultats de la cerca

Treballà a la Gran Bretanya i als EUA Interpretava habitualment el personatge de l’anglès tradicional, lúcid, autoirònic i sovint absurd, tant en films humorístics com seriosos Ha actuat a Raffles 1939, The Bishop's Wife 1947, Around the World in Eighty Days 1956, Bonjour Tristesse 1958, Separated Tables Oscar, 1958, The Guns of Navarone 1960, The Pink Panther 1963, Casino Royal 1966, Death on the Nile 1978, Escape to Athena 1978, The Sea Wolves 1980, etc Publicà l’autobiografia Bring on the Empty Horses 1975

Passà uns quants anys en el partit comunista Fou corresponsal de la Guerra Civil Espanyola i fet presoner per les tropes de Franco En les seves novelles i reportatges féu unes anàlisis punyents del mètode comunista de tractar la gent Escriví, entre altres treballs, Spanish Testament 1937, Arrival and Departure 1943 i The Lotus and the Robot 1960 Publicà Life After Death 1976, Bricks to Babel 1980 i Kaleidoscope 1981 entre d’altres Afectat d’una llarga malaltia inguarible, se suïcidà juntament amb la seva muller

Com a actor teatral ha rebut, entre altres, el premi Sydney Myer Performing Arts 1994 Director teatral, durant dos anys de la companyia Magpie Theater for Young People, ha intervingut en pellícules com Starstruck 1982, Twelfth Night 1986, Children of the Revolution 1996, Shakespeare in love 1998, Quills 2000, Lantana 2001, Frida 2002, The Banger Sisters 2002, Ned Kelly 2003, Pirates of the Caribbean The Curse of the Black Pearl 2003, Intolerable Cruelty 2003 i The Life and Death of Peter Sellers 2004 Rebé l’Oscar per Shine 1996

Deixeble de ChVStanford, és considerat un dels creadors del renaixement musical anglès del principi del s XX, juntament amb Vaughan Williams Té obres amb passatges politonals La seva obra més notable és The Planets 1916, suite orquestral Escriví l’òpera de cambra Savîtri 1907 estrenada el 1916 i, per a cor i orquestra, The Hymn of Jesus 1917 i Ode to Death 1919 Les orquestracions sumptuoses d’aquest període esdevingueren més austeres a partir del 1923 Choral Symphony 1924, el poema simfónic Egdon Heath 1927 i el concert per a dos violins 1929

Tanmateix, el minimalisme no pot definir-se amb claredat, per tal com els que en són considerats representants solen desvincular-se'n gairebé sempre Hom considera Philip Glass el pioner d’aquest estil, sobretot en les òperes Einstein on the beach , Satyagraha i Akhenaten Posteriorment, molts compositors han estat influïts més o menys directament per aquesta estètica, des del mateix Nyman a les seves bandes sonores de películes de Peter Greenaway i a l’òpera The Man Who Mistook his Wife for a Hat , fins a John Adams a les òperes Nixon in China i The death of Klinghoffer

Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981

Un dels poetes imaginistes —la revista dels quals, Egoist , dirigí—, publicà diversos reculls, com Images 1915, War and Love 1918, Images of Desire 1919, A Fool i'the Forest 1925, A Dream in the Luxembourg 1930, etc Fou, però, amb les novelles Death of a Hero 1929, basada en les seves experiències de la Primera Guerra Mundial, The Colonel’s Daughter 1931 i All Men Are Enemies 1933 que assolí fama El 1939 es traslladà als EUA, on escriví sobretot biografies Wellington , 1946 Lawrence of Arabia , 1955, a més de l’autobiografia Life for Life's Sake 1940

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona

Llicenciat en literatura anglesa, estudià com a guionista a la Universitat de Califòrnia i escriví els guions de The Empire Strikes Back 1980 d’I Kershner, Raiders of the Lost Ark 1981 de S Spielberg i Return of the Jedi 1983 de R Marquand Com a realitzador freqüentà diversos gèneres sense deixar de banda un to personal Body Heat 1981, The Big Chill 1983, Silverado 1985, The Accidental Tourist 1988, I Love You to Death 1990, Grand Canyon 1991, Os d’Or a Berlín, Wyatt Earp 1994, French Kiss 1995 i Mumford 1999 Ha interpretat As Good As It Gets 1997, de JL Brooks

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut, i publicà…