Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
Joan de Peguera i Claris
Història
Política
Cavaller i polític.
Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a…
Suïssa 2010
Estat
La societat suïssa va deixar palès que vira cap a la dreta ideològica, de vegades xenòfoba i intolerant, i en aquesta deriva li serveixen de guia partits d’extrema dreta que aprofiten la presència mediàtica de la qual gaudeixen arreu d’Europa Així, al cap de pocs mesos de prohibir els minarets a les mesquites i amb tan sols trenta dones al país que llueixen burca, la prohibició d’aquesta indumentària va ser motiu d’agres debats i iniciatives de referèndum al principi de l’estiu es va anunciar la preparació d’una iniciativa popular per reintroduir la pena capital, iniciativa que…
Vuit professors de la Seu d’Urgell declaren sobre l’1-O
Vuit professors de l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell, entre els quals hi ha el director, declaren davant del jutjat de primera instància Els docents han estat denunciats per organitzar debats sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en els quals, presumptament, s’incitava a l’odi contra Espanya Una denúncia semblant és cursada a Sant Andreu de la Barca el dia 26 per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que cita a declarar el director de l’IES El Palau i 12 professors per uns suposats comentaris sobre les càrregues policials de l’1-O que haurien violentat els fills de…
Centre Cultural-Llibreria Blanquerna
Institució cultural de la Generalitat de Catalunya amb seu a Madrid inaugurada el 1993.
La seva missió és la difusió de la cultura catalana a la capital de l’Estat espanyol Hi tenen lloc conferències, cursos i debats sobre la realitat, la història i la cultura catalanes, especialment en el vessant de les relacions amb la resta de l’Estat espanyol Inclou una llibreria dedicada especialment a temes catalans El 2016 canvià el nom original de Centre Cultural Blanquerna per l’actual L’idioma predominant de les activitats és el castellà Comparteix l’edifici amb la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid L’11 de setembre de 2013, en ocasió dels actes de celebració…
Joan Baptista Orriols i Comas
Economia
Retòrica
Jurista, economista i orador.
S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…
,
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…
Andreu Sentpere
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Estudià medicina a València El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les…
,
Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona des del 1984, amb una periodicitat anual.
Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…