Resultats de la cerca

Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904 A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 aportà un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI 1911 un gerro de terra cuita decorat amb crisantems

Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades

Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839

El palau de Roma fou començat 1514 per Sangallo el Jove, al qual succeí 1546 Miquel Àngel, que n'edificà l’entaulament i el tercer ordre d’arcades del pati Giacomo della Porta en féu la façana posterior i acabà el palau 1580, l’interior del qual fou decorat pels Carracci El palau de Caprarola és obra d’AVignola i té forma pentagonal, amb un pati circular

L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment

A Barcelona, el 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar i el 1514 pintà una cortina per a la catedral El 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual feu la predella i les portes El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes

La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe

Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues

En l’art grec és una conseqüència del sostre de dos vessants dels temples Era decorat amb escultures que havien de seguir la llei del marc, a causa de la forma triangular A Roma, i especialment durant el Renaixement i en tots els estils posteriors inspirats en l’art clàssic, la seva utilització tenia una finalitat purament decorativa En ebenisteria el frontó ha estat utilitzat com a element decoratiu des del Renaixement