Resultats de la cerca

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Jugà en les categories base del CE Noia i es retirà jove per dedicar-se a entrenar Començà la temporada 1994-95 fent d’ajudant de Josep Maria Barberà al Noia i la de 1995-96 feu el mateix a l’Igualada Dirigí el CP Flix 1996-99 i el Noia 2000-03, 2005-07 Guanyà una Copa Federació 2002

Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

S'inicià en el camp de la pintura, que abandonà aviat per dedicar-se a l’arquitectura Estudià Vignola i els tractadistes Vitruvi i Serli La seva obra principal és l’església del Carmen de Celaya Féu també el pont de Celaya, el teatre de San Luis Potosí i les esglésies de Santa Clara i Santa Rosa de Viterbo, de Querétaro

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom

Després de dedicar-se a la pirateria 1678, explorà el Pacífic, on descobrí les illes Batan 1684 Recorregué les illes de Nicobar i Sumatra, explorà les costes d’Austràlia i Nova Guinea i descobrí l’estret i l’arxipèlag de Dampier Home culte, escriví Voyage Round the World 1697 i A Vindication of the Voyage to the South Seas in the Ship George 1707

Pioner del món de l’handbol, jugava d’extrem dret al Frente de Juventudes de Barcelona Posterior-ment fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat deCatalunya 1946 superant l’Ideal de Vall-vidrera També participà en el Campionat d’Espanya i guanyà dos títols consecutius 1946, 1947 Deixà l’esport quan encara era jove per dedicar-se al món de l’espectacle

Els anys trenta deixà l’advocacia per tal de dedicar-se a la literatura Publicà The Cruel Sea 1951, fruit de les seves experiències com a oficial naval durant la Segona Guerra Mundial, que assolí una gran popularitat, així com The Story of Esther Costello 1953 i The Tribe that Lost Its Head 1956 La seva darrera novella, Running Proud 1978 havia de formar part d’una trilogia que deixà inacabada