Resultats de la cerca
Es mostren 496 resultats
Frédéric Le Play

Estàtua de Frédéric Le Play (1906), d’André-Joseph Allar, situada als Jardins de Luxembourg de París
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Antropologia
Enginyer, economista i sociòleg francès.
Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855
Col·lectiu Feminista
Partit polític
Organització fundada a Barcelona el 1975 com a Col·lectiu
Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista
Jean Allemane
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Polític i tipògraf francès.
Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard
rexisme
Història
Moviment polític belga fundat el 1935, per L.Degrelle.
Bé que condemnat per l’Església Catòlica, s’inspirava en l’integrisme religiós i defensava un sistema polític autoritari i corporativista, i, tot i ésser d’origen való, féu costat al moviment feixista flamenc Obtingué alguns èxits a les eleccions legislatives del 1936, però fracassà en els comicis municipals del 1938 Collaborà amb els ocupants nazis i contribuí a la constitució de la legió antibolxevic Wallonie En acabar la Segona Guerra Mundial, fou posat fora de la llei i el seu líder es refugià a Madrid
Sergi Casal
Tennis
Tennista.
El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en la Copa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Sector del PSUC que seguí Joan Comorera, el seu secretari general, quan aquest fou expulsat el 1949 del partit.
Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
escola de Manchester
Política
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d’un grup d’homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55.
Damunt la base de l’experiència comercial, de l’ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d’expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social El seu principal instrument polític fou l’Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l’aranzel del blat Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat
Unió de Treballadors Cristians de Catalunya
Economia
Organització sindical catòlica fundada a Barcelona el 26 d’octubre de 1934, que aplegava entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d’E.Escamilla i Pich, substituït més tard per A.Gallego.
De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…
Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident
Revista mensual de difusió privada (tiratge de 1.000 exemplars) publicada a Barcelona des del maig del 1947 fins al número d’abril-maig del 1948.
Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…