Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
destrossar
Rompre, deformar, gastar, desballestar (alguna cosa) posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible.
estabilització
Construcció i obres públiques
Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
triangulació
Matemàtiques
Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit.
altaveu piezoelèctric
Electroacústica
Altaveu basat en les propietats que tenen alguns cristalls de deformar-se quan se’ls aplica corrent; atès que les deformacions són molt petites, només són emprats per a reproduir freqüències agudes.
Aquest tipus d’altaveus s’utilitza per a les comunicacions submarines puix que pot funcionar immers en l’aigua
màquina rebladora
Tecnologia
Màquina per a reblar reblons que consisteix generalment en una boterola accionada pneumàticament o hidràulicament que colpeja repetidament un dels extrems del rebló fins a deformar-lo i fer-ne una segona cabota.
ductilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament intern és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
Usualment és fixat un límit aproximat d’un 5% d’allargament per a diferenciar els materials dúctils dels fràgils, en funció de si el material es deforma o es trenca en aquest moment En un assaig de materials, la ductilitat és determinada en funció de la disminució de secció i de l’allargament de la proveta en el moment de produir-se el trencament
corrent altern
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric la magnitud del qual canvia en el temps.
En un corrent altern periòdic tant la intensitat com la tensió varien d’una forma repetida en funció del temps, de manera que es tornen a reproduir successivament a cada estona τ, i durant una porció consecutiva d’aquest temps a partir del seu origen la polaritat va en un sentit, i durant la resta, en l’altre Té una gran importància en els usos industrials i domèstics i, en general, en tota mena de corrents forts i en els sistemes de comunicació El temps τ que triga a reproduir-se novament el seguit de valors és anomenat període o cicle i és mesurat en segons El procés que la tensió o la…
fatiga
Tecnologia
Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se.
Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristallina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per AWöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat superficial…
Sant Vicenç de Castellar del Riu
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…